Que fem
- Introducció
- El foc
- Les llums
- La música
- La interpretació
Introducció
Els espectacles de Mandû combinen dança i malabars, interpretació i sentiment al ritme de la música. La fusió dels elements visuals i la interpretació purament teatral converteix les exhibicions a una funció plena de dinamisme, passió i entreteniment.
Recentment Mandû ha executat els seus bolos (representacions de malabarisme) en masies i en platges, però també representa en discoteques, festes folklòriques i festivals.
A la secció Esdeveniments podràs veure les imatges d’algunes de les últimes funcions.
El foc
Tradicionalment Mandû, i el seu grup fundador ha treballat sempre amb elements de foc: cadenes, pals, luchacos, fuets, swings etc.
Recentment, la normativa europea relativa a ús d’elements pirotècnics en espectacles ha comportat l’adaptació de Mandû al marc legislatiu actual, substituint en els seus últims espectacles el foc per la llum.
La llum
Els components de llums són, efectivament, una modificació dels elements de foc originals. No per això la funció deixa de ser vibrant, vistosa i espectacular. Ben al contrari, aquests nous malabars donen a l’exhibició un ingredient nou i poc comú. Y, alhora, eliminant el possible risc que comporten els materials inflamables, Mandû s’adapta i es manté fidel a un dels seus pilars fonamentals: la seguretat en l’espectacle.
La música
Els ritmes amb els que juga Mandû són sempre variats: naveguen desde les harmonies tradicionals barrejades amb músiques folklòriques fins tendecias sonores més noves i innovadores com l’electrònica. La percussió és, en la major part dels casos, un component fonamental que marca el ritme, la força i la dinàmica de la pròpia representació.
D’aquesta manera, la música i l’espectacle es fonen en un espai comú, on conflueixen i es comuniquen en un llenguatge universal, multiplicant les percepcions de qui l’admira.
La interpretació
No hi ha una regla única que defineixi l’estil de Mandû, sinó un conjunt d’ingredients que contextualitzen i donen una personalitat única a les seves representacions. Sovint les performances s’emmarquen en un relat interpretat semblant al d’una funció teatral. En altres casos l’espectacle es centra en la potència de les arts visuals i auditives.





